Divendres 03 d'agost de 2012 +Info diari de Girona
Diari de Girona
La teulada de la rectoria de Sant Aniol d´Aguja s´esfondra i s´allunya la idea d´un refugi
L'edifici ha quedat totalment degradat i el projecte dels Amics
per restaurar-lo i fer-hi una hostatgeria restaurant es refreda
MONTAGUT I OIX | XAVIER VALERI
La rectoria de Sant Aniol d'Aguja ha quedat pràcticament descoberta. El
passat 15 de juliol, la biga serrera es va trencar. Era la peça que
delimitava els teulats a 2 vents. La caiguda va enfonsar una quarta part
de la teulada, la qual va caure a l'interior de l'edifici. Abans, ja
s'havien enfonsat altres parts, per la qual cosa la rectoria, ara, està
descoberta en les seves parts més importants. Sense sostre, l'edifici ha
entrat en la fase més important de degradació. Es tracta d'un punt de
destrucció que ajunta la rectoria amb el destí de les masies abandonades
de l'Alta Garrotxa, les quals a partir de la pèrdua de la teulada van
desaparèixer en poc temps.
La diferència amb les cases de pagès abandonades està en el fet que durant segles la rectoria i l'ermita de Sant Aniol (segle XI) van ser el punt de trobada social dels habitants de les masies i petits pobles dispersos pel nord de l'Alta Garrotxa. A més, del 1957 al 1982, la rectoria va ser alberg d'excursionistes, i ara l'indret és visitat per unes 30.000 persones a l'any, les quals, de manera forçosa, han de caminar 3 hores, entre anada i tornada.
L'any 2009, es va constituir l'entitat Amics de Sant Aniol d'Aguja. Està formada per les entitats Terra Aspra (Montagut), el Peu Alegre (Sant Llorenç de Cerdans-Vallespir), el Centre Excursionista de Banyoles i socis individuals. Va aconseguir que el Bisbat de Girona cedís la rectoria i l'ermita a l'Ajuntament de Montagut i Oix, el qual va passar la cessió als Amics. Després, l'entitat va fer un projecte de restauració, amb l'objectiu d'instal·lar-hi un alberg i un restaurant. La intenció és retornar la importància social a l'indret amb l'objectiu de deixar-hi vida permanent.
Ara, l'enfonsament de la teulada ha caigut com aigua gelada per sobre dels Amics de Sant Aniol d'Aguja. L'important increment de la degradació allunya més la il·lusió de recuperar un edifici que forma part de la descripció de l'indret que va fer Marià Vayreda (1853-1903) a la Punyalada. És el testimoni escrit més important de la vida a la subcomarca al segle XIX.
Fonts de l'entitat, han indicat que sense ajudes públiques es troben sense possibilitats de tirar endavant un projecte, pel qual han aconseguit diners provinents de la venda de samarretes i begudes a l'aplec anual de Sant Aniol, de concerts, de quotes, d'aportacions personals i de sortejos d'obres d'art. Això no obstant, les donacions estan molt lluny del valor de la recuperació. De moment, han delimitat l'edifici amb una cinta per evitar que la gent s'hi acosti.
La diferència amb les cases de pagès abandonades està en el fet que durant segles la rectoria i l'ermita de Sant Aniol (segle XI) van ser el punt de trobada social dels habitants de les masies i petits pobles dispersos pel nord de l'Alta Garrotxa. A més, del 1957 al 1982, la rectoria va ser alberg d'excursionistes, i ara l'indret és visitat per unes 30.000 persones a l'any, les quals, de manera forçosa, han de caminar 3 hores, entre anada i tornada.
L'any 2009, es va constituir l'entitat Amics de Sant Aniol d'Aguja. Està formada per les entitats Terra Aspra (Montagut), el Peu Alegre (Sant Llorenç de Cerdans-Vallespir), el Centre Excursionista de Banyoles i socis individuals. Va aconseguir que el Bisbat de Girona cedís la rectoria i l'ermita a l'Ajuntament de Montagut i Oix, el qual va passar la cessió als Amics. Després, l'entitat va fer un projecte de restauració, amb l'objectiu d'instal·lar-hi un alberg i un restaurant. La intenció és retornar la importància social a l'indret amb l'objectiu de deixar-hi vida permanent.
Ara, l'enfonsament de la teulada ha caigut com aigua gelada per sobre dels Amics de Sant Aniol d'Aguja. L'important increment de la degradació allunya més la il·lusió de recuperar un edifici que forma part de la descripció de l'indret que va fer Marià Vayreda (1853-1903) a la Punyalada. És el testimoni escrit més important de la vida a la subcomarca al segle XIX.
Fonts de l'entitat, han indicat que sense ajudes públiques es troben sense possibilitats de tirar endavant un projecte, pel qual han aconseguit diners provinents de la venda de samarretes i begudes a l'aplec anual de Sant Aniol, de concerts, de quotes, d'aportacions personals i de sortejos d'obres d'art. Això no obstant, les donacions estan molt lluny del valor de la recuperació. De moment, han delimitat l'edifici amb una cinta per evitar que la gent s'hi acosti.
