El 26 d'agost és la data de l'inici de les obres de reconstrucció del refugi de Sant Aniol d'Aguja. Ha passat un any i un mes, des que la biga serrera (peça que delimitava els teulats a 2 vents) de la teulada principal es va trencar i la rectoria (adaptada a refugi) va quedar sense sostre. Tot i que les obres, que començaran en 6 dies, no representaran la recuperació total del sostre, sí que suposaran la continuïtat de l'edifici.
Sense sostre, els edificis es degraden molt de pressa. A més, les obres tenen en compte la construcció d'un cobert pel refugi petit.
De fet, abans d'ahir un camió va poder transportar fins a la plana de la Muntada els cabirons i les fustes que serviran per cobrir el refugi petit. Aquest material acabarà de ser traslladat pels nois i noies del Centre Excursionista Banyoles que fan un camp de treball a Sant Aniol.
Aquest recinte cobert servirà de magatzem per a la sorra, el ciment, els rajols i les eines que es faran servir per encintar els murs laterals i assegurar-los. La previsió és que la primera part de les obres duri 3 mesos.
Assegurar el refugi pel futur costarà uns 80.000 euros, una part important dels quals els ha posat la Diputació de Girona. La resta dels diners han estat aconseguits per l'entitat Amics de Sant Aniol (formada pel Centre Excursionista de Banyoles, el Peu Alegre de Sant Llorenç de Cerdans i Terra Aspra de Montagut). Els Amics de Sant Aniol han organitzat dinars populars, concerts, i jornades infantils per aconseguir recursos.
Tot i els diners, l'inici de la recuperació de Sant Aniol d'Aguja hauria estat impossible sense el transport del material a l'esquena de persones. A partir de la darrera tardor, l'entitat va organitzar viatges mensuals de transport de material. Unes 15 o 20 persones dedicaven un dia del cap de setmana a anar a Sant Aniol, però en comptes de portar la motxilla carregada de queviures hi portaven sorra o ciment.
El transport màxim va tenir lloc el 9 de juny, quan entre 80 voluntaris van dur 1.000 quilos de ciment i 400 de sorra fins a Sant Aniol. S'ha de tenir en compte que per accedir fins al refugi cal caminar una hora per camins de terra.
Sense aquest esforç les obres haurien costat més del doble, perquè el material s'hauria hagut de transportar amb helicòpter, per això els Amics de Sant Aniol van anomenar el transport dels voluntaris com a helicoptering.
Tenir la rectoria garantida per la posterioritat serà una realitat abans de l'any vinent. Això no obstant, la perdurabilitat només és una part de les ambicions dels Amics de Sant Aniol.
L'entitat va ser creada per la rehabilitació total de la rectoria i per tornar-la a l'ús de refugi i alberg que va tenir del 1956 fins a la dècada dels vuitanta. La idea és aprofitar les 30.000 persones que visiten cada any Sant Aniol d'Aguja per crear un punt de vida estable a la rectoria. Amb aquest objectiu l'Ajuntament de Montagut i Oix el 2011 va aconseguir que el Bisbat de Girona li cedís l'edifici per 90 anys. El problema era que tot i que la crisi ja era una realitat, el 2011 encara no existia una consciència col·lectiva de la seva gravetat. Més tard es va poder comprovar que disposar de recursos per tornar la vida estable a Sant Aniol seria complicat.
Vida estable
Els darrers habitants fixos de Sant Aniol d'Aguja van marxar-ne per causa de la mecanització de l'agricultura i per la dificultat a aconseguir els avenços de la vida del segle XX en un indret en el qual només s'hi arriba a peu.
Això no obstant, sempre ha estat un pas de gran importància perquè és la manera més fàcil d'arribar a França per la Garrotxa. Va ser el camí que van usar els darrers olotins que van marxar poc abans del 6 de febrer del 1939, va ser una ruta del maquis i un punt de control dels carrabiners i de la guàrdia civil.
També durant segles va ser un lloc de trobada entre els habitants de la Catalunya del Nord i els de l'Alta Garrotxa. De fet, abans del 1659, quan el tractat dels Pirineus va separar el Vallespir de l'Alta Garrotxa, la gent de les dues bandes formava una sola identitat territorial amb una mateixa visió del món.
Era una manera de veure les coses que venia d'antic, d'abans de la romanització i que després es va afermar en una adaptació progressiva dels costums i les llengües primitives al llatí i els costums dels romans. Va agafar rellevància quan els monjos d'Arles van decidir fer-hi un monestir més resguardat dels perills d'aquell temps que el seu saquejat pels normands. El 1003, els monjos van anar-se'n a Sant Llorenç del Mont, a la Mare de Déu del Mont. Així, l'església monacal va convertir-se en parroquial.
Com a parròquia reunia els veïns una zona d'ermites, masies i llogarets que abastava les dues bandes. A partir del 1659, de la unió el que va perdurar va ser l'aplec que va arribar a tenir moments de molta importància els segles XIX i XX. De fet, encara es fa i cada vegada aplega més gent. Ara, els participants es vesteixen com els personatges de la Punyalada, ambientada entre el 1840 i 50.
