09 de setembre 2012

Els Amics de Sant Aniol d'Aguja denuncien el deteriorament de l'antiga Rectoria

La Vanguardia (08/09/2012)

Denuncian el deterioro de la antigua Rectoría de Sant Aniol d'Aguja

Una zona emblemática por la que pasan 30.000 excursionistas cada año | Piden revitalizar la zona con un albergue y un restaurante 

Montagut i Oix. (Redacción).- La asociación Amics de Sant Aniol d'Aguja (La Garrotxa) ha denunciado el estado de deterioro del edificio de la antigua rectoría y exigen a las administraciones una actuación. El mal estado del edificio, al que ya se le ha hundido parte del techo, es un peligro para los numerosos excursionistas que van al lugar, unas 30.000 personas al año, según fuentes municipales.

Varias personas que acamparon en la zona hace un mes, informaron que por la noche les despertó un gran estruendo que resultó ser la caía de parte del techo y la viga principal que lo soportaba. Ahora, la entidad ha colgado carteles en los entornos para alertar del peligro y piden a los excursionistas que se acerquen.

Para los excursionistas es un punto de gran importancia ya que el enclave forma parte del GR-11, la gran ruta a pie entre el Cap de Creus y Hondarribia, que cada año recorren miles de caminantes europeos. La zona también es muy frecuentada por los turistas que acuden a Sadernes, una punto donde la práctica del senderismo es muy habitual.

En 2009, la entidad social consiguió que el Ajuntament de Montagut i Oix le cediera la instalación, que ha su vez habia recibido del Bisbat de Girona, para que impulsara un proyecto de restauración para crear un centro de acogida de visitantes e incluso un albergue y un restaurante, con tal de revitalizar el lugar.

Para rehabilitar el edificio calculan que se deberían realizar obras por un valor de 300.000 euros. Los ayuntamientos de Montagut i Oix, así como los vecinos de Maçanet de Cabrenys, Sant Llorenç de Cerdans y Albanyà, así como el consorcio de la Alta Garrotxa.





28 d’agost 2012

La teulada de la rectoria de Sant Aniol d´Aguja s´esfondra

Divendres 03 d'agost de 2012     +Info diari de Girona

Diari de Girona   

La teulada de la rectoria de Sant Aniol d´Aguja s´esfondra i s´allunya la idea d´un refugi

L'edifici ha quedat totalment degradat i el projecte dels Amics
per restaurar-lo i fer-hi una hostatgeria restaurant es refreda

MONTAGUT I OIX | XAVIER VALERI La rectoria de Sant Aniol d'Aguja ha quedat pràcticament descoberta. El passat 15 de juliol, la biga serrera es va trencar. Era la peça que delimitava els teulats a 2 vents. La caiguda va enfonsar una quarta part de la teulada, la qual va caure a l'interior de l'edifici. Abans, ja s'havien enfonsat altres parts, per la qual cosa la rectoria, ara, està descoberta en les seves parts més importants. Sense sostre, l'edifici ha entrat en la fase més important de degradació. Es tracta d'un punt de destrucció que ajunta la rectoria amb el destí de les masies abandonades de l'Alta Garrotxa, les quals a partir de la pèrdua de la teulada van desaparèixer en poc temps.
La diferència amb les cases de pagès abandonades està en el fet que durant segles la rectoria i l'ermita de Sant Aniol (segle XI) van ser el punt de trobada social dels habitants de les masies i petits pobles dispersos pel nord de l'Alta Garrotxa. A més, del 1957 al 1982, la rectoria va ser alberg d'excursionistes, i ara l'indret és visitat per unes 30.000 persones a l'any, les quals, de manera forçosa, han de caminar 3 hores, entre anada i tornada.
L'any 2009, es va constituir l'entitat Amics de Sant Aniol d'Aguja. Està formada per les entitats Terra Aspra (Montagut), el Peu Alegre (Sant Llorenç de Cerdans-Vallespir), el Centre Excursionista de Banyoles i socis individuals. Va aconseguir que el Bisbat de Girona cedís la rectoria i l'ermita a l'Ajuntament de Montagut i Oix, el qual va passar la cessió als Amics. Després, l'entitat va fer un projecte de restauració, amb l'objectiu d'instal·lar-hi un alberg i un restaurant. La intenció és retornar la importància social a l'indret amb l'objectiu de deixar-hi vida permanent.
Ara, l'enfonsament de la teulada ha caigut com aigua gelada per sobre dels Amics de Sant Aniol d'Aguja. L'important increment de la degradació allunya més la il·lusió de recuperar un edifici que forma part de la descripció de l'indret que va fer Marià Vayreda (1853-1903) a la Punyalada. És el testimoni escrit més important de la vida a la subcomarca al segle XIX.
Fonts de l'entitat, han indicat que sense ajudes públiques es troben sense possibilitats de tirar endavant un projecte, pel qual han aconseguit diners provinents de la venda de samarretes i begudes a l'aplec anual de Sant Aniol, de concerts, de quotes, d'aportacions personals i de sortejos d'obres d'art. Això no obstant, les donacions estan molt lluny del valor de la recuperació. De moment, han delimitat l'edifici amb una cinta per evitar que la gent s'hi acosti.


 

 


 

11 d’agost 2012

Video de la nostra intro web al YouTube




Aquí us deixem el vídeo de la nostra intro web que em penjat al YouTube







Visiteu la nostra nova versió web









25 de juliol 2012

Productors ecològics garrotxins obren una parada a Sadernes

Productors ecològics garrotxins obren una parada a Sadernes


La producció ecològica de la Garrotxa té des de fa pocs dies una nova sortida al mercat: La Paradeta de Sadernes, un punt de venda situat al costat de l'església de Santa Cecília, el principal lloc de pas dels visitants de l'espai natural de l'Alta Garrotxa


Ha estat una iniciativa de dos productors locals, Kilian Sampol i Francesc Asperó. En la seva parada venen tant productes seus (d'horta) com altres productors ecològics, sobretot de la xarxa garrotxina Tràmec, però també d'altres punts del país. 

 

En el centenar d'articles que ofereixen hi ha des de fruita i verdura fins a mel i llegums, passant per vi, oli i sucs. De complement, disposen de mapes i guies, pensant en els excursionistes. El Consorci de l'Alta Garrotxa i l'Ajuntament de Sales de Llierca han vist bé la iniciativa i els han donat tot tipus de facilitats perquè la treguin avanci. 


La parada estarà oberta de dijous a diumenge, de les onze a les set, fins a setembre.