Diari de Girona (SALES DE LLIERCA | XAVIER VALERI 20/08/2013)
El 26 d'agost és la data de l'inici de les
obres de reconstrucció del refugi de Sant Aniol d'Aguja. Ha passat un
any i un mes, des que la biga serrera (peça que delimitava els teulats a
2 vents) de la teulada principal es va trencar i la rectoria (adaptada a
refugi) va quedar sense sostre. Tot i que les obres, que començaran en 6
dies, no representaran la recuperació total del sostre, sí que
suposaran la continuïtat de l'edifici.
Sense sostre, els edificis es
degraden molt de pressa. A més, les obres tenen en compte la construcció
d'un cobert pel refugi petit.
De fet, abans d'ahir un camió va poder
transportar fins a la plana de la Muntada els cabirons i les fustes que
serviran per cobrir el refugi petit. Aquest material acabarà de ser
traslladat pels nois i noies del Centre Excursionista Banyoles que fan
un camp de treball a Sant Aniol.
Aquest recinte cobert servirà de
magatzem per a la sorra, el ciment, els rajols i les eines que es faran
servir per encintar els murs laterals i assegurar-los. La previsió és
que la primera part de les obres duri 3 mesos.
Assegurar el refugi
pel futur costarà uns 80.000 euros, una part important dels quals els
ha posat la Diputació de Girona. La resta dels diners han estat
aconseguits per l'entitat
Amics de Sant Aniol (formada pel Centre
Excursionista de Banyoles, el Peu Alegre de Sant Llorenç de Cerdans i
Terra Aspra de Montagut). Els Amics de Sant Aniol han organitzat dinars
populars, concerts, i jornades infantils per aconseguir recursos.
Tot
i els diners, l'inici de la recuperació de Sant Aniol d'Aguja hauria
estat impossible sense el transport del material a l'esquena de
persones. A partir de la darrera tardor, l'entitat va organitzar viatges
mensuals de transport de material. Unes 15 o 20 persones dedicaven un
dia del cap de setmana a anar a Sant Aniol, però en comptes de portar la
motxilla carregada de queviures hi portaven sorra o ciment.
El
transport màxim va tenir lloc el 9 de juny, quan entre 80 voluntaris van
dur 1.000 quilos de ciment i 400 de sorra fins a Sant Aniol. S'ha de
tenir en compte que per accedir fins al refugi cal caminar una hora per
camins de terra.
Sense aquest esforç les obres haurien costat més
del doble, perquè el material s'hauria hagut de transportar amb
helicòpter, per això els Amics de Sant Aniol van anomenar el transport
dels voluntaris com a helicoptering.
Tenir la rectoria garantida
per la posterioritat serà una realitat abans de l'any vinent. Això no
obstant, la perdurabilitat només és una part de les ambicions dels Amics
de Sant Aniol.
L'entitat va ser creada per la rehabilitació total
de la rectoria i per tornar-la a l'ús de refugi i alberg que va tenir
del 1956 fins a la dècada dels vuitanta. La idea és aprofitar les 30.000
persones que visiten cada any Sant Aniol d'Aguja per crear un punt de
vida estable a la rectoria. Amb aquest objectiu l'Ajuntament de Montagut
i Oix el 2011 va aconseguir que el Bisbat de Girona li cedís l'edifici
per 90 anys. El problema era que tot i que la crisi ja era una realitat,
el 2011 encara no existia una consciència col·lectiva de la seva
gravetat. Més tard es va poder comprovar que disposar de recursos per
tornar la vida estable a Sant Aniol seria complicat.
Vida estable
Els
darrers habitants fixos de Sant Aniol d'Aguja van marxar-ne per causa
de la mecanització de l'agricultura i per la dificultat a aconseguir els
avenços de la vida del segle XX en un indret en el qual només s'hi
arriba a peu.
Això no obstant, sempre ha estat un pas de gran
importància perquè és la manera més fàcil d'arribar a França per la
Garrotxa. Va ser el camí que van usar els darrers olotins que van marxar
poc abans del 6 de febrer del 1939, va ser una ruta del maquis i un
punt de control dels carrabiners i de la guàrdia civil.
També
durant segles va ser un lloc de trobada entre els habitants de la
Catalunya del Nord i els de l'Alta Garrotxa. De fet, abans del 1659,
quan el tractat dels Pirineus va separar el Vallespir de l'Alta
Garrotxa, la gent de les dues bandes formava una sola identitat
territorial amb una mateixa visió del món.
Era una manera de
veure les coses que venia d'antic, d'abans de la romanització i que
després es va afermar en una adaptació progressiva dels costums i les
llengües primitives al llatí i els costums dels romans. Va agafar
rellevància quan els monjos d'Arles van decidir fer-hi un monestir més
resguardat dels perills d'aquell temps que el seu saquejat pels
normands. El 1003, els monjos van anar-se'n a Sant Llorenç del Mont, a
la Mare de Déu del Mont. Així, l'església monacal va convertir-se en
parroquial.
Com a parròquia reunia els veïns una zona d'ermites,
masies i llogarets que abastava les dues bandes. A partir del 1659, de
la unió el que va perdurar va ser l'aplec que va arribar a tenir moments
de molta importància els segles XIX i XX. De fet, encara es fa i cada
vegada aplega més gent. Ara, els participants es vesteixen com els
personatges de la Punyalada, ambientada entre el 1840 i 50.
