23 de desembre 2013

29 d’octubre 2013

La pista de Riu a Sant Aniol a la zona de Sadernes tancada indefinidament.


Segons informa el Consorci de  l'Alta Garrotxa al seu web, la pista de Riu a Sant Aniol a la zona de Sadernes romandrà tancada indefinidament. 

Allargant-se la regulació d'accés amb vehicles durant tota la tardor i l'hivern de 2013 per l’esfondrament de la pista que porta a la vall de Riu i a la Muntada.

Es preveu que l’Ajuntament de Montagut i Oix inicii les obres de reconstrucció de la pista durant aquesta tardor i la seva finalització abans de l’inici de la pròxima temporada estiuenca.

Així doncs, recordeu que el tancament de la pista al pas de vehicles serà efectiu diàriament les 24 hores i de forma indefinida.







10 d’octubre 2013

La pista de Sant Aniol pot está enllestida a principis del 2014.



L'esfondrament que va deixat inhabilitada la pista de Riu a Sadernes el passat 12 de març d'enguany per l'accident d'un tractor-euruga de 27 tones que es va precipitar al fons del riu, podria esta arranjada el primer trimestre del 2014, segons informa l'alcaldessa de Montagut i Oix.

Segons informació del mateix ajuntament, s’han fet les aprovacions del projecte de reforma del pas. El pla de treball redactat pel Consorci de Medi Ambient i Salut Pública (SIGMA); organisme exclusiu del Consell Comarcal de la Garrotxa i de L´Ajuntament d´Olot; té en compte la creació d’una plataforma metàl·lica per refer la part de la pista enfonsada.

El pressupost és de 121.795 euros i en la seva major part, anirà a càrrec de la Diputació de Girona.


+ Info llierca.wordpress.com







 




 
 

25 d’agost 2013

La Diputació de Girona dona suport económic a la consolidació del refugi de Sant Aniol.


El Consorci de l’Alta Garrotxa ha rebut un Ajut de la Diputació de Girona per donar suport a la restauració de l'antic refugi de Sant Aniol.

Aquest projecte ha estat impulsat en tot moment pels Amics de Sant Aniol, que des de fa mesos està fent campanyes per recaptar finançament, fent jornades de treball i sumant els esforços d’associats i col·laboradors, per pujar material des de Sadernes a Sant Aniol i poder realitzar les obres inicials del refugi.
 
L’inici de les obres es preveu comencin a finals d’aquest mes d’agost i hauran d’estar enllestides a finals de novembre, a
mb la finalitat principal de consolidar els murs principals i el sostre de l’edifici.

L'antic refugi es troba en un estat de deteriorament molt avançat, fins al punt de representar un perill pels excursionistes, motiu pel qual els Amics de Sant Aniol en col·laboració amb l’Ajuntament de Montagut i Oix havien instal·lat una tanca de protecció, a fi d'evitar que algú pregués mal.









 




Comencen la recuperació del refugi de Sant Aniol d´Aguja.

Diari de Girona (


El 26 d'agost és la data de l'inici de les obres de reconstrucció del refugi de Sant Aniol d'Aguja. Ha passat un any i un mes, des que la biga serrera (peça que delimitava els teulats a 2 vents) de la teulada principal es va trencar i la rectoria (adaptada a refugi) va quedar sense sostre. Tot i que les obres, que començaran en 6 dies, no representaran la recuperació total del sostre, sí que suposaran la continuïtat de l'edifici. 
Sense sostre, els edificis es degraden molt de pressa. A més, les obres tenen en compte la construcció d'un cobert pel refugi petit.
 

De fet, abans d'ahir un camió va poder transportar fins a la plana de la Muntada els cabirons i les fustes que serviran per cobrir el refugi petit. Aquest material acabarà de ser traslladat pels nois i noies del Centre Excursionista Banyoles que fan un camp de treball a Sant Aniol.
Aquest recinte cobert servirà de magatzem per a la sorra, el ciment, els rajols i les eines que es faran servir per encintar els murs laterals i assegurar-los. La previsió és que la primera part de les obres duri 3 mesos.

Assegurar el refugi pel futur costarà uns 80.000 euros, una part important dels quals els ha posat la Diputació de Girona. La resta dels diners han estat aconseguits per l'entitat Amics de Sant Aniol (formada pel Centre Excursionista de Banyoles, el Peu Alegre de Sant Llorenç de Cerdans i Terra Aspra de Montagut). Els Amics de Sant Aniol han organitzat dinars populars, concerts, i jornades infantils per aconseguir recursos.

Tot i els diners, l'inici de la recuperació de Sant Aniol d'Aguja hauria estat impossible sense el transport del material a l'esquena de persones. A partir de la darrera tardor, l'entitat va organitzar viatges mensuals de transport de material. Unes 15 o 20 persones dedicaven un dia del cap de setmana a anar a Sant Aniol, però en comptes de portar la motxilla carregada de queviures hi portaven sorra o ciment.

El transport màxim va tenir lloc el 9 de juny, quan entre 80 voluntaris van dur 1.000 quilos de ciment i 400 de sorra fins a Sant Aniol. S'ha de tenir en compte que per accedir fins al refugi cal caminar una hora per camins de terra.
Sense aquest esforç les obres haurien costat més del doble, perquè el material s'hauria hagut de transportar amb helicòpter, per això els Amics de Sant Aniol van anomenar el transport dels voluntaris com a helicoptering.

Tenir la rectoria garantida per la posterioritat serà una realitat abans de l'any vinent. Això no obstant, la perdurabilitat només és una part de les ambicions dels Amics de Sant Aniol.
L'entitat va ser creada per la rehabilitació total de la rectoria i per tornar-la a l'ús de refugi i alberg que va tenir del 1956 fins a la dècada dels vuitanta. La idea és aprofitar les 30.000 persones que visiten cada any Sant Aniol d'Aguja per crear un punt de vida estable a la rectoria. Amb aquest objectiu l'Ajuntament de Montagut i Oix el 2011 va aconseguir que el Bisbat de Girona li cedís l'edifici per 90 anys. El problema era que tot i que la crisi ja era una realitat, el 2011 encara no existia una consciència col·lectiva de la seva gravetat. Més tard es va poder comprovar que disposar de recursos per tornar la vida estable a Sant Aniol seria complicat.

Vida estable
Els darrers habitants fixos de Sant Aniol d'Aguja van marxar-ne per causa de la mecanització de l'agricultura i per la dificultat a aconseguir els avenços de la vida del segle XX en un indret en el qual només s'hi arriba a peu.
Això no obstant, sempre ha estat un pas de gran importància perquè és la manera més fàcil d'arribar a França per la Garrotxa. Va ser el camí que van usar els darrers olotins que van marxar poc abans del 6 de febrer del 1939, va ser una ruta del maquis i un punt de control dels carrabiners i de la guàrdia civil.
També durant segles va ser un lloc de trobada entre els habitants de la Catalunya del Nord i els de l'Alta Garrotxa. De fet, abans del 1659, quan el tractat dels Pirineus va separar el Vallespir de l'Alta Garrotxa, la gent de les dues bandes formava una sola identitat territorial amb una mateixa visió del món.

Era una manera de veure les coses que venia d'antic, d'abans de la romanització i que després es va afermar en una adaptació progressiva dels costums i les llengües primitives al llatí i els costums dels romans. Va agafar rellevància quan els monjos d'Arles van decidir fer-hi un monestir més resguardat dels perills d'aquell temps que el seu saquejat pels normands. El 1003, els monjos van anar-se'n a Sant Llorenç del Mont, a la Mare de Déu del Mont. Així, l'església monacal va convertir-se en parroquial.

Com a parròquia reunia els veïns una zona d'ermites, masies i llogarets que abastava les dues bandes. A partir del 1659, de la unió el que va perdurar va ser l'aplec que va arribar a tenir moments de molta importància els segles XIX i XX. De fet, encara es fa i cada vegada aplega més gent. Ara, els participants es vesteixen com els personatges de la Punyalada, ambientada entre el 1840 i 50.








08 de juliol 2013

Edicte Ajuntament de Montagut i Oix reforma del Mas la Quera de Talaixà.

Ajuntament de Montagut i Oix reforma del Mas la Quera de Talaixà promogut per Inversiones Repisol S. L.

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 126 – 2 de juliol de 2013 Núm. 7617 Ajuntament de Montagut i Oix (Garrotxa)
Edicte sobre informació pública d’un projecte en sòl no urbanitzable.


De conformitat amb el que disposa la disposició transitòria quinzena i l’article 48 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, se sotmet a informació pública, pel termini d’un mes, el projecte i la documentació que l’acompanya per a la reforma del Mas la Quera de Talaixà al municipi de Montagut i Oix, promogut per Inversiones Repisol S.L., a fi que qui hi estigui interessat pugui examinar l’expedient i formular les al·legacions i observacions que estimi pertinents.
L’expedient es pot consultar a la secretaria d’aquest Ajuntament, de dilluns a divendres de 8h. a 15h.
 

Montagut, 21 de juny de 2013 Mònica Boix Pagès Alcaldessa

 

 

11 de juny 2013

Els Amics de Sant Aniol d'Aguja pugen 1.400 quilos de ciment i sorra fins al refugi per reconstruir-lo!!!

La Vanguardia, Girona | 09/06/2013 (ACN)



Aquest passat diumenge (09/06/2013), els Amics de Sant Aniol d'Aguja han batut rècords d'assistència amb 80 participants, 1.000 quilos de ciment carregats i 400 de sorra i altres materials. "La meitat de les persones que ens han ajudat eren excursionistes que passaven per allà i han volgut donar un cop de mà", ha explicat el president de l'entitat, Quim Oliver.

L'entitat preveu acabar de pujar fins al refugi el material necessari durant les properes setmanes i que les obres de restauració i construcció comencin en un mes.

En principi, l'associació creu que els treballs podrien estar enllestits en tres mesos. "Esperem que tot vagi bé però l'edifici es troba en un estat ruïnós i pot ser que tinguem imprevistos", ha explicat Oliver. "S'ha de tenir en compte que per pujar el material des del camp base fins al refugi hi ha una hora de camí", ha detallat.

El president espera que les dificultats d'accés a la zona no posin traves als treballs. "Nosaltres estem fent una tasca senzilla i popular però és possible que en el futur necessitem altres mitjans per accedir a la zona i portar-hi més material com bigues de fusta o teules", ha explicat. 





21 de maig 2013

El accidente del tractor-oruga en la pista de Sadernes deja incomunicadas a dos familias.


La Vanguardia, Girona | 20/05/2013
 


El accidente de una excavadora en la pista forestal de Can Gustí de Riu, en el término municipal de Montagut i Oix (Garrotxa) ha provocado un litigio que se resolverá por la vía judicial
Entre tanto, dos familias han quedado aisladas en espera que las administraciones se pongan de acuerdo en quién debe reparar el paso, ya que nadie quiere asumir el gasto.
El pasado 12 de marzo una excavadora oruga se precipitó por un barranco de 30 metros al pasar por una pista forestal cuando se desmoronó parte del camino. Según informa Radio Olot, el consistorio de Montagut acusa al conductor como responsable del hecho, mientras que la empresa apunta al mal estado de la pista forestal y reclama daños y perjuicios. La reparación del camino asciende a 125.000 euros.
La alcaldesa de Montagut, Mònica Boix, según las mismas fuentes, ha llegado a pedir ayuda al ejército, que le ha sido denegada en base la poca importancia del suceso. Entre tanto dos familias que viven al otro lado del desprendimiento se comunican mediante dos coches, dejando uno a cada lado y pasando a pie a recoger el otro vehículo. De lo contrario, deben recorrer todo un trecho que tardarían horas en realizar ya que deben llegar hasta el Alt Empordà para después dirigirse de nuevo a la Alta Garrotxa.




08 de maig 2013

Amics de Sant Aniol d'Aguja demana voluntaris.

Info: www.lavanguardia.com

L'Associació Amics de Sant Aniol d'Aguja demana ajuda econòmica i la col·laboració de voluntaris per convertir l'ermita en refugi.

Fins ara, han transportat deu tones de material a peu fins a l'antiga rectoria, situada a una hora de camí.

El transport va començar el juliol de l'any passat i des d'aleshores s'ha fet un viatge cada mes. Durant quasi un any, s'han transportat deu tones de sorra, armadures de ferro, fustes d'encofrar, taulons i rajols, entre d'altres, tot i que encara en queden quatre més.

Fins ara, l'Associació d'Amics de Sant Aniol d'Aguja han comptat amb la participació de 200 persones i 300 amics col·laboradors, que aporten una quota mínima anual de 10 euros. D'altres, expliquen des de l'entitat, faciliten material d'obra o són mecenes, donant una quantitat puntual de diners.

L'associació té convenis amb l'Ajuntament de Montagut i el Consorci de l'Alta Garrotxa per restaurar l'ermita.

 

 


29 d’abril 2013

Accés motoritzat a la zona de Sadernes 2013


L'accés motoritzat a la zona de Sadernes durant el 2013 estarà restringit al transit entre el 15 de març i el 15 d'octubre. 

 



Els ajuntaments de Montagut i Oix i de Sales de Llierca i el Consorci de l'Alta Garrotxa han modificat el calendari de regulació de l'accés motoritzat a la zona de Sadernes, degut a la recent esllavissada d'un tram del camí que porta a la Muntada i a la vall de Riu, just a l'alçada de Pont de Valentí, al pas d'un tractor eruga que va caure a la riera.


A llavore'ns el tancament serà efectiu les 24 hores de tots els dies de la setmana entre el 15 de març i el 15 d'octubre, enlloc de centrar-se els caps de setmana i els festius.
 

Un cop el camí estigui restituït, es valorarà la idoneïtat de mantenir aquesta modificació o retornar al dispositiu inicial.  


 





 


04 d’abril 2013

Comencen els treballs del projecte LIFE Taxus.

Comencen els treballs del projecte LIFE Taxus, per a l'estudi de les teixedes de Catalunya.

Aquests arbres es consideren hàbitat de conservació prioritària a nivell europeu. Les principals actuacions es faran a l’Alta Garrotxa, el Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet, la serra de Llaberia i la serra de Cardó.

Els objectius principals del projecte són millorar l’estructura, la resiliència i la funcionalitat ecològica de les teixedes de Catalunya, un hàbitat d’interès de conservació prioritari a la Unió Europea, amb molt poques mostres arreu del continent. 

Per aconseguir-ho, s’aplicaran tractaments silvícoles per alliberar els teixos de la competència d’altres plantes i per eradicar les malalties fúngiques; es restauraran les teixedes amb la plantació de plançons de teix i altres plantes típiques de l’hàbitat; s’afavoriran els ocells i altres animals que dispersen les llavors del teix; es faran tractaments de prevenció d’incendis i es regularà la pastura del bestiar, que es menja els brots tendres dels plançons. 

El LIFE Taxus actuarà sobre els boscos de teix més representatius de Catalunya durant els anys 2012 i 2016, entre les quals destaquen les teixedes de l’Alta Garrotxa, la teixeda del barranc del Tillar (Reserva Natural Parcial del Tillar) i la teixeda de la Baga de la Pena del bosc de Poblet, les teixedes de la serra de Llaberia i la teixeda de Cosp a la serra de Cardó, dins el municipi de Rasquera.La direcció tècnica del projecte corre a càrrec del Grup de Biologia de la Conservació (BAC lab) i del Grup d’Ecologia i Gestió de Sistemes Silvopastorals del CTFC.

 

+Info Gencat.cat: Nota de premsa de la Generalitat de Catalunya.



13 de març 2013

La pista de Sadernes tallada al transit per l'accident d'un tractor-eruga.

El Punt Avui Dimecres, 13 de març del 2013

Tractor eruga estimbat a l'Alta Garrotxa

El conductor de la màquina, que treballava a la Quera, en va sortir il·lès

El vehicle accidentat va caure pel barranc que hi ha entre la pista i la llera de la riera  
Foto: ENRIC SERRANO.
Un tractor eruga que circulava per la pista de la Muntada i la vall de Riu, en direcció a Sadernes, es va estimbar ahir quan va cedir el terreny sobre el que circulava. El conductor del vehicle –l'únic ocupant– en va sortir il·lès. 

L'accident va passar a l'altura del pont de Valentí, al terme municipal de Montagut i Oix. Segons van explicar ahir fonts de l'Ajuntament, les darreres pluges devien haver malmès la base de la pista, que no va poder suportar el pes del tractor eruga, un vehicle equipat amb cadenes enlloc de rodes. 

Durant els últims mesos aquest tractor eruga havia estat treballant en la rehabilitació de la Quera (una casa situada a prop de Talaixà) i ahir, un cop finalitzats els treballs, tornava cap a Montagut.

L'enfonsament farà impossible que per aquesta pista hi puguin circular cotxes durant força temps, ja que les obres -així com l'operació de recuperació de la màquina- seran lentes, atès que l'indret és de mal treballar, segons van indicar des de l'Ajuntament. Aquesta pista l'usen habitualment els habitants de la Muntada i can Gustí de Riu, que ara hauran de donar la volta pel coll de Riu i Bassegoda. 

També en sortiran perjudicats els voluntaris que els caps de setmana transporten el material per a les obres de recuperació de l'antiga rectoria de Sant Aniol d'Aguja.



01 de març 2013

El fin de las cabañas de Argelaguer

El Ayuntamiento ha ordenado la demolición de su pintoresco parque por la masificación que ha sufrido

Girona | 28/02/2013 - 03:31h 
Girona Corresponsal de la Vanguardia

El fin de las cabañas de Argelaguer


El fin de las cabañas de Argelaguer

 
 Josep Pujiula, en el parque que él mismo creó en Argelaguer LV / Inma Sainz de Baranda


Los laberintos, las torres, las pasarelas y las cabañas de Argelaguer tienen los días contados. El Ayuntamiento ha ordenado la demolición definitiva de este pintoresco parque, ubicado en la comarca de la Garrotxa y construido por hobby desde hace más de 45 años por Josep Pujiula, un vecino de la localidad de Montagut. El motivo es que el complejo ha muerto de éxito. En los últimos meses, la alta concentración de visitantes, tanto de niños como de adultos, ha puesto de manifiesto el riesgo que supone su estructura, hecha a base de materiales como ramas y maderas sujetadas con clavos o alambres.

A pesar de la proyección turística que supone para el municipio, "la seguridad de las personas está en peligro" por lo que el Ayuntamiento ha advertido a su creador, más conocido como el Garrell, que tiene que derribarlo de manera inmediata.

"En caso de incendio es una trampa mortal. Además, difícilmente cumpliría los requisitos necesarios para que pudiera aprobarse un proyecto o se pudieran aplicar medidas de seguridad homologadas. Una de las torres cayó por el viento. No queremos jugárnosla más porque sería responsabilidad de todos. También se producen robos en los coches que hay aparcados. La única solución es desmantelarlo", explica el alcalde, Josep Dorca, quien destaca que "los problemas han surgido por la masificación".

Situado en el barranco del Rec de la Font de Can Sis Rals, el Garrell tiene tiempo hasta mediados de marzo para ir quemando su obra. Este tornero jubilado, quien confiesa sentirse un artista frustrado, no es la primera vez que lo destruye. Hace unos años cuando una pandilla de vándalos le propinó una paliza dentro del mismo parque pensó que lo mejor era quitarlo todo y lo quemó. Más tarde, volvió a levantarlo y a ampliarlo con puentes sobre los árboles y siete torres (algunas de más de 20 metros de altura). A causa del desdoblamiento de la N-260 entre Sant Jaume de Llierca y Besalú tuvo que demolerlo otra vez. El artista, sin embargo, lo alzó de nuevo utilizando cimientos y materiales como piedras de río. El resultado fue la creación de un ambiente mágico con pequeñas esculturas de piedra, cavidades y escalones de bordes redondeados por donde discurre el agua de la acequia. "Nunca ha habido ningún accidente", dice el artista.

Hasta hoy este parque salvaje, decorado sin orden ni sentido con máscaras, cráneos de animales y materiales reciclables, ha sido un punto de atracción de turistas de todo el mundo.

Con la ayuda de un martillo, unas tenazas, una sierra y sus manos, las creaciones de el Garrell han sido incluso detalladas en una publicación de la University Press of Mississippi and San José State University, en Estados Unidos, como una de las cuatro formas de tradición en la España contemporánea, junto con la cerámica, los gigantes y cabezudos y los correfocs. Los vecinos de Argelaguer lamentan la pérdida que supone su desmantelamiento. "Es una lástima porque los visitantes aprovechan para pasear, hacer turismo en el pueblo y comer en el bar", afirma uno de los trabajadores del bar Can Xac, Pere Bosch. "Las autoridades deberían repensárselo. Los padres ya nos encargamos de vigilar a los niños, que se lo pasan bien jugando en este parque tan singular", concluye una turista madrileña.

Leer más: Noticia original en La Vanguardia.com
 




09 de febrer 2013

10/02/13 Transport de material per les obres de Sant Aniol d´Aguja


Els actes per l’inici de les obres de consolidació de la rectoria de Sant Aniol d’Aguja (Garrotxa) es multipliquen davant de la proximitat de la primavera.

Per diumenge 10 de febrer a les 7 del matí a la fleca de Montagut i Oix a la vall del Llierca, està programada la sortida de la jornada de treball a Sant Aniol.

L’acció consisteix a transportar en una motxilla uns 7 quilos de material de construcció fins a Sant Aniol. L’excursió dura, aproximadament, una hora. Un cop situats a Sant Aniol, els participants podran treballar. 

Els organitzadors, els Amics de Sant Aniol, exposen: “l’objectiu és comptar amb el màxim nombre de voluntaris per pujar material i començar les obres de consolidació de la Rectoria el més aviat possible”.
A més de voluntaris es fan falta recursos econòmics, per això els Amics de Sant Aniol han programat una jornada per recaptar 40.000 euros a Camós (Pla de l’Estany).


+ Info  Al Blog de la Garrotxa.

 



24 de gener 2013

El Consell Comarcal de la Garrotxa es pronuncia sobre el Fracking a Riudaura.





El Consell Comarcal de la Garrotxa assegura que "ningú perforarà res ni talarà cap arbre" sense demanar permís previ.

El vicepresident, Josep Berga, ha demanat "tranquil·litat" perquè considera que s'ha generat alarma en relació al 'fracking'  

-Olot (ACN).- El Consell Comarcal de la Garrotxa assegura que cap empresa "perforarà res ni talarà cap arbre" sense demanar permís previ. El vicepresident, Josep Berga, ha fet una crida a la calma per l'alarma generada en relació a la tècnica d'extracció d'hidrocarburs anomenada 'fracking'. Berga, que s'ha reunit amb la direcció general d'Energia i Mines, ha assegurat que l'empresa Teredo Oils ha complert la legalitat "escrupolosament" i ha recordat que l'únic que pot fer és investigar si hi ha gas al subsòl. Segons Berga, l'empresa no pot fer "absolutament res" sense demanar permís a través d'un pla de labor anual que prevegi totes de les actuacions, un document que encara no ha presentat.

 

+ info: La Vanguardia (Girona | 17/01/2013)

 

 

 

13 de gener 2013

Els Amics de Sant Aniol d'Aguja inicien la consolidació del refugi.


Noticia a Diari de Girona.cat 

MONTAGUT I OIX| XAVIER VALERI

Els Amics de Sant Aniol d'Aguja inicien la consolidació del refugi. Porten a l´esquena el material per consolidar la rectoria de Sant Aniol 

L'estalvi d'un helicòpter permetrà començar les obres de reforma i millora en pocs mesos.

 
Quaranta-cinc són els minuts que a pas ràpid dura el trajecte que va des dels aparcaments de Sadernes fins a Sant Aniol d'Aguja. Es tracta d'un itinerari seguit per milers d'excursionistes que volen deixar per unes hores o dies el món urbanitzat, sobretot en períodes vacacionals o caps de setmana. Entre les fileres de caminants hi ha la d'uns que carreguen motxilles plenes de sorra o de ciment. L'explicació a la inversemblant càrrega és el trasllat de material de construcció al refugi de Sant Aniol. Amb la programada per dissabte a les 7 del matí, amb concentració davant de la fleca de Montagut, hauran fet 9 sortides. L'objectiu és estalviar-se el lloguer d'un helicòpter i poder finançar l'inici de les obres de consolidació de les parets del refugi.

No s'han limitat als paquets de 7 quilos de ciment o de sorra, perquè en la darrera expedició van aconseguir fer arribar una bastida sencera a Sant Aniol. Entre dos van portar els tubs i per les estructures s'alternaven. Així, amb aquest antic sistema, van poder traslladar una porta metàl·lica.


El tancament de metall serà per usar la part del refugi que encara conserva teulada per fer-la servir de magatzem. Consideren que les portes de fusta poden ser trencades i han volgut assegurar que la seva feina tingui un bon resultat.
La previsió és que amb poques expedicions mes posin a Sant Aniol el material necessari per l'inici de les obres, la qual està programada per aquesta primavera.
Els paletes consolidaran les parets i faran una estructura que evitarà que el que queda de teulada es torni a enfonsar.


L'inici de l'obra ha de suposar la fi d'una acumulació d'adversitats i el principi de la concreció de la il·lusió dels Amics de Sant Aniol d'Aguja. De fet, la motivació que va originar el naixement de l'entitat va ser la voluntat de recuperar el refugi per a l'allotjament d'excursionistes. Amb aquest objectiu a l'estiu del 2011, es van ajuntar l'Associació Terra Aspra de Montagut, el Grup Excursionista Peu Alegre de Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir) el Centre Excursionista de Banyoles.
Llavors volien impulsar un projecte que contemplava la creació d'un allotjament amb servei de restaurant i bar. Preveien donar-ho en concessió a una família. Per tal de facilitar la iniciativa l'Ajuntament de Montagut i Oix va aconseguir la cessió de la propietat per part del Bisbat de Girona.


A partir d'aquí, els Amics de Sant Aniol van activar una campanya de recaptació de fons. Van aprofitar l'assistència a l'aplec dels francesos, van organitzar concerts i van programar arrossades i dinars. Tambe van rebre el suport dels alcaldes de Montagut Oix, Albanyà, Massanet de Cabrenys , Moureillas-Les Illes i Sant Llorencs de Cerdans.
La unió de municipis i d'entitats recuperava una comunitat geogràfica que està datada en paper des del 859, quan uns monjos d'Arles van fundar el monestir. A partir del Tractat dels Pirineus del 1659 que va separar les relacions entre petits pobles i masies amb una frontera es va iniciar un trencament.


Tot s'encaminava cap a una potenciació d'unes relacions una mica perdudes per causa de l'èxode de la pagesia del segle XX i que la recuperació del refugi tornava a ajuntar en un projecte comú. El problema era l'avançat estat de deteriorament de la teulada. L'amenaça d'esfondrament es va convertir en una realitat perquè el 15 de juliol, la biga serrera es va trencar i una quarta part de la teulada va caure.
Això no obstant, els Amics de Sant Aniol van delimitar les zones de perill, van apartar les runes i van continuar el trasllat de materials. Ara, l'inici de les primeres obres de consolidació és una realitat i la previsió és que en el proper aplec dels francesos, al maig, els assistents de totes les catalunyes puguin veure la primera millora estructural al refugi en molt de temps.